miércoles, 5 de diciembre de 2012

Derrota

Hay días que me parece increíble que todo siga "igual". La gente en la calle, paseando de una tienda a otra, las luces de navidad, las conversaciones de planes futuros... De vez en cuando todo me parece un sueño.

Como ver un tren acercándose a toda velocidad y avisar al resto de la gente para que se aparte a tiempo, y que se limiten a ignorarme, a mirarme como a una loca y a seguir con lo suyo. Hasta conseguir que yo misma dude de mis sentidos.

Hacía tiempo que no dudaba tanto de mí y de mi capacidad para comprender el mundo. Una cosa es pensar que me falta información, o que no he analizado los datos que tengo con la suficiente atención, incluso que igual necesito otra perspectiva. Esto es muy distinto: es volver a doblepensar. Como vivir en dos realidades distintas a la vez, la que indican mis sentidos, y la que dicen lxs demás.

La parte positiva es que creo que ya veo el camino (aun borroso) y poco a poco van apareciendo los pasos a seguir. Me da miedo hacerlo sola. Pero también sé que los grupos de gente a veces necesitan que alguien empiece a moverse para poder seguirle, incluso cuando ese alguien tiene tan poco liderazgo como yo.

Vuelvo a acordarme de Battlestar Galactica. Quizá toca asumir la derrota y empezar a actuar en consecuencia.

Si en algún momento llego a ver el camino más claro, lo escribiré. Si no lo hiciera, este blog dejaría de tener su sentido (si es que lo tiene). Mientras, seguiré con las chorradas de costumbre. Como calcular cuanta energía gasto. Es un proyecto interesante, me considero una persona que gasta más bien poco en relación a la gente de mi alrededor, pero estaría bien cuantificarlo, quizá me sorprenda.

2 comentarios:

  1. La gent, com a colectiu, encara va a la seva bola. Els que ho passen malament es centraran a resoldre els seus problemes i als que encara els hi va bé (una casa, una feina, menjar) encara no tenen la sensació que la cosa vagi amb ells.

    Estan aquí a Suïssa ho veus clar, alguns comenten com anecdota que Espanya està demanant milions d'euros pels bancs a Europa i Alemanya és qui ha de pagar i que al final n'acabaran farts. És llavors quan els hi dic que el problema està en la gent que a Espanya s'està suicidant perquè perd la seva casa (i encara deu milers d'euros als bancs rescatats amb diners públics) i a Alemània li convé deixar aquests diners i imposar condicions per tal que els seus inversors recuperin els diners que van deixar als bancs espanyols per inflar la nostra bombolla... però arriba un moment que et canses de les cares que et posen com dient "no sé perquè et preocupes".

    Estic segur que hi ha gent que es mou i per això cada dia tinc més problemes per fer el que faig cada dia... ajudar a empreses a guanyar més diners i investigar coses que no suposen cap benefici social (com a mínim de forma immediata per la situació actual)

    Per desgràcia crec que no estem en condicions de trobar un altre planeta... o potser per sort no ho podem fer, carregar-se'n un ja és suficient. En qualsevol cas no oblidis compartir quines són les pases en la bona direcció.

    I el tema de l'energia no crec que sigui una tonteria, quan es va fer malbé la cisterna del lavabo el que em preocupava era la quantitat d'aigua que vaig estar tirant durant dos dies, i tot perquè la clau de pas de l'aigua està amagada.

    ResponderEliminar
  2. El que crec que és una "tonteria" (molt entre cometes) és calcular la quantitat d'energia que consumeixo, perquè no es tracta de saber quant, sino de trobar maneres de viure sense gastar-ne (com a mínim així, energia d'origen desconegut, o conegut i no sostenible).

    Sobre els problemes fiscals... En fi, falta molta sensibilitat social real (estic rodejada de gent que es diu d'esquerres i després deixen anar cada comentari que... en fin...). Però de fet, també és un problema que es parli tant dels problemes fiscals, quan el món fiscal és "fictici" (no deixen de ser xifres en ordinadors) i els problemes que tenim estan en el món físic (la crisis del petroli n'és l'exemple més clar). És en aquest sentit en el que hem d'actuar.

    I sí, casi millor no tenir més planetes per anar destrossant...

    ResponderEliminar